Gerard Mas

Gerard Mas

Títol de l’obra: Lo Rei en Jaume
Autor: Gerard Mas Pujolràs
Pàgina web: www.gerardmas.com


Preu solidari: 2100€
Temàtica de l’obra: Retrat del rei Jaume I segons l'artista
Anàl·lisi teòric de l’obra:
Gerard Mas: subversió irònica

Definir la ironia no és una tasca fàcil i menys encara detectar-la. Paraula d’origen grec, el seu significat ha anat variant al llarg del temps i segons les cultures. La ironia ha estat un recurs utilitzat en molts camps i estudiat profusament en la literatura i en la filosofia. No ha passat el mateix en les arts visuals, encara que els artistes, al llarg del temps, han tingut en la ironia un recurs d’amplis registres amb el que abordar la realitat i provocar la reacció del públic. El gran mestre de la ironia en l’art contemporani fou Marcel Duchamp, el qual amb els seus ready-made va incloure un cert sentit de subversió.

La ironia és un mecanisme molt utilitzat pels artistes contemporanis perquè proporciona una visió crítica de la realitat i dóna moltes claus per a la participació. En el discurs de la ironia, l’artista i l’espectador se situen en un mateix pla, ja que ambdós poden entrar en un camp de possibles malentesos i contradiccions perquè no hi ha cap garantia que el públic entengui la intenció original. L’objectiu és entrar en el joc de l’acceptació del dubte. Aquest mecanisme, esdevé ideal per als artistes que pretenen posar en dubte el discurs únic, ja que la ironia ens obliga a refer l’obra, ens obliga a reflexionar.

Estretament lligada a la subversió irònica i a la transgressió de la realitat, l’escultura de Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976) planteja incòmodes coexistències d’elements que pertanyen a móns diferents; unes impactants convivències que desconcerten i inquieten el receptor; una proposta que aposta per la ruptura i el trencament de les morfologies establertes. És precisament aquest diàleg entre el món clàssic i el món contemporani, el passat i el present, la realitat i la ficció, allò transcendent i allò còmic, allò antropomòrfic i allò zoomòrfic, el que produeix unes imatges sorprenents, gràcies a la paradoxa, l'enigmatisme, la contradicció i la ironia. Tot i que la seva obra té moltes afinitats estètiques amb la tradició, l'actitud anticonformista de desconxtextualització, li atorga un segell molt personal que no passa desapercebut per ningú. Una figura de tall clàssic i amb voluntat monumental, però, configurada per juxtaposicions inesperades, ens porta a una lectura irònica i alhora onírica.

Les diferents preocupacions formals han estat tothora centrades en l’expressió dels materials (marbre, fusta i resina) essent els autèntics protagonistes, precisament perquè en descobreix les seves característiques primordials. El ventall d’intervenció de cadascun dels materials i la seva manipulació és tothora subtil, acurada i perfeccionista amb la finalitat d’aconseguir una voluptuositat tàctil i sensual.

De formació acadèmica, Gerard Mas rellegeix pintures del tardo gòtic i del Renaixement que converteix en retrats imaginaris amb l’objectiu de provocar intercanvis i metàfores visuals. La representació demana sortir del llenç per tal que els seus paranys visuals adquireixin tridimensionalitat i corporeïtat. Practica l’escultura concebuda com una forma més d’apropiació, plantejant diàlegs entre tradició i modernitat, cites cultes traduïdes i reinventades amb importants tocs d’ironia. A Mas li interessa la imatge entesa des del punt de vista de la visualització, buidada de significat històric, potser com a paradigma del coneixement actual en el que la imatge supleix al contingut. L’exercici lingüístic que consisteix en oferir una nova versió de la imatge ja existent, canviant el seu codi i alterant el seu sistema, és el seu principi troncal. El repertori de visions del passat a través de dislocacions expressives i la incorporació d’elements dispars, li serveix per establir un diàleg amb l’art des de l’art, trencant qualsevol lectura històrica.

Els títols de les seves obres són del tot eloqüents i sobretot la sèrie Dames és un bon exemple de representació d’actituds absurdes i de situacions grotesques; peces d’una ostentació estètica totalment anacrònica. Mentre els rostres de les dames són dolços i encantadors, suaus i delicats, amb una pell blanca i nacrada, unes vespes en lloc incòmode en Dama de les vespes, un termòmetre penjant dels llavis en Dama del termòmetre, una bombolla de xicle a la boca en Dama del xiclet o unes ortodòncies dentals en Dama de l’ortodòncia, trenquen la idealització perfeccionista de les seves belleses cristal•lines i diàfanes per contraposar-la a la realitat, lletjor i misèria humana.
Una de les peces més impactants és Dama de la rata; una relectura aquesta de la Dama de l‘ermini (un mamífer de la família dels mustèlids), obra de Leonardo da Vinci, que enlloc de sostenir i acaronar en les seves mans aquest animal -símbol de puresa pel seu pelatge blanc- sosté una rata; un animal desheretat i maleït.

En definitiva, associacions, correspondències i desplaçaments les de Gerard Mas que creen situacions de contrast i de xoc que sobten l’espectador i l’obliguen a buscar noves relacions formals i significatives en l’evocació de cada proposta.

Conxita Oliver
Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art


Any de creació de l’obra: 2007
Mides de l’obra: 34 x 17 x 23
Materials de l’obra: Resina de polièster policromada i pa de plata
Currículum profesional:

EXPOSICIONS COL•LECTIVES

2011 “Vint-i-u”. Mayoral Galeria d’Art.
2011 ARTMADRID. Madrid.
2010 “Seamos Realistas”. Museu de la Universitat d’Alacant
2010 ART FAIR 21. Colònia.
2010 BERLINER-LISTE. Berlin.
2010 “A Love Story”. Palacio de Don Manuel. Évora. Portugal.
2010 “Stone”. Pier Arts Centre. Orkney. Regne Unit.
2010 ARTMADRID. Madrid.
2010 “Stone”. Yorkshire Sculpture Park. Wakefield. Regne Unit.
2010 “Figurativas ’09”. Casa de la Provincia. Sevilla.
2010 ESPACIO ATLÁNTICO. Vigo
2009 “A l’ Entorn d’una Realitat”. Edifici Ter, Benitoartis. Manlleu. Barcelona.
2009 “4º concurso de Pintura y Escultura Figurativa ‘08”. Fundació Fran Daurel. Barcelona.
2009 BERLINER-LISTE. Berlin.
2009 Galeria Presenta... Girona.
2009 “Stone Project”. Edinburgh College of Art. Edinburgh.
2009 “Realismo 09”. Santiago Echeberría. Madrid.
2009 ARTMADRID. Madrid.
2009 “De Chillida a Sixeart”. Manel Mayoral. Barcelona.
2008 “3r concurso de Pintura y Escultura Figurativa ‘08”. Fundació Fran Daurel. Barcelona.
2008 “La Realitat alterada”. 3 Punts. Barcelona
2008 BERLINER-LISTE. Berlin.
2008 ARTMADRID. Madrid.
2007 ST-ART. Strasbourg.
2007 ARTE LISBOA. Lisboa.
2007 PURO ARTE. Vigo.
2007 “Catalunya Look”. Art Center Berlin Friedrichstrasse. Berlin.
2007 “10 anys de Botó de Roda”. Capella de Sant Antoni, Torroella de Montgrí. Girona
2007 ARTMADRID. Madrid.
2006 “Arribades i Sortides”. 3 Punts. Barcelona.
2006 PURO ARTE. Vigo.
2006 MARB ART. Marbella. Málaga.
2006 Clave. Murcia.
2006 INART. Girona.
2005 “Un artista, un llibre”. Botó de Roda, Torroella de Montgrí.
2005 Palau de la Mercè. Girona.
2004 “Pretext: Dalí”.
Botó de Roda, Torroella de Montgrí.
2004 Fecit, Sant Feliu de Guíxols. Girona.
2003 “IV Festival de la Sculpture et du marble de Saint Béat”, França.
2003 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
2002 “III Festival de la Sculpture et du marble de Saint Béat”.
2001 Espace Bourdelle. Montauban, França.
2001 Sala Lola Anglada. Barcelona


EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2010 “Bustos i Bèsties”. 3 Punts. Barcelona
2008 3 Punts. Barcelona.
2006 Acadèmia de Belles Arts. Sabadell. Barcelona.
2005 Palau de la Mercè. Girona.
2005 Museu d’ Història de la Joguina. Sant Feliu de Guíxols..

2004 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
2003 Museu d’ Història de la Joguina. Sant Feliu de Guíxols, Girona.


COL•LECCIONS


MEAM. Museu Europeu d’Art Modern. Barcelona

Fundació Vilacasas. Espai “Can Mario”. Palafrugell.

Col•lección MEFIC (Museo de Escultura Figurativa Internacional Contemporánea).
Murcia.

Col·lecció Bassat. Mataró, Barcelona.


ALTRES


Menció d’honor al concurs d’escultura figurativa de la Fundació de les Arts i els Artistes
(Barcelona) Edicions 2008 i 2009.

Participació als tallers oberts d’escultura en pedra “Milestone”. Edinburgh College of
Art. Edinburgh. Escòcia. 2009.

Guanyador dos anys consecutius (2001-2002) del primer premi en el concurs d’escultures
de gel organitzat per l’ Escola Superior d’ Arquitectura de la Universitat Internacional de
Catalunya. Tercer premi en l’edició 2000. Primer premi en el concurs d’escultura en gel
del saló Nivalia 2006, Barcelona.

Bust d’homenatge a Rafael Casanova.
Escultura pública. Olvan (Barcelona) (2001).