A Escapistes, el seu autor treballa a consciència amb molts materials, diferents capes de so i nivells de sensibilitat, amb un resultat final d'aclaparament serè de la percepció. Darrere les composicions de Lanuza sembla que hi hagi un cantautor amb la tradició forestal d'un Nick Drake o el temperament d'un Jeff Buckley, però el tractament que reben els seus girs melòdics i les seves estrofes il·lusionistes condueix cap a una altra cosa: un post-rock en òrbita còsmica pausada que defuig les temptacions efectistes i segueix el seu camí sabent que la força de la gravetat és en el seu bàndol. Inspira avança i commou amb mètodes propis d'una lenta sessió d'hipnosi, dosificant els crescendos i donant-los una aparença del tot naturalista, de tempo sensual i poderós, més a prop dels moviments de plaques tectòniques d'uns Godspeed You Black Emperor! que de la lírica ploramiques de Radiohead. Hi ha clarianes en el bosc, com "Focs i brases" (amb unes inflexions vocals intimistes que ens poden fer pensar en Refree) i la gairebé mística "Moments de cristall", i artefactes que prenen altura moguts per una força interior: "Sona el despertador", "Marbres genealògics" o la que tanca el disc, "Plou (i no vol parar)", tenen un caire de pel·lícula d'art i assaig... en 3D.

http://www.myspace.com/inspirabcn

http://www.youtube.com/watch?v=OzHjbvXGkh8