Mecànica orgànica interpreta melodies, cançons i poemes propis que parlen dels mecanismes i els engranatges que tenim a dintre; la mecànica invisible davant d’estudis científics o diagnòstics clínics, però perceptible per la música i la poesia; la mecànica del cos, del cor, del cap; la mecànica de dins projectada cap enfora amb veu senzilla i colpidora, tendra i atractiva, irònica i reflexiva, dura i trencadissa.

La paraula i la música es donen la mà i canten juntes en nom de la poesia.

 

Gemma Arimany
(Olot, 1980)
Filòloga. Ha estat guanyadora del III Premi Garrotxa de Narrativa Curta del Premis Ciutat d'Olot, atorgat per Òmnium Cultural, amb l'obra De portes endins (2002), publicada el 2007 per CCG Edicions dins un recull de contes que duu el mateix nom, i del Premi de poesia Martí Dot 2002, de Sant Feliu de Llobregat, amb Ferro trencadís, obra publicada per Viena Edicions (2003). El 2008 va publicar un conte amb il·lustracions del bibliòfil Elies Plana, dins la col·lecció d'escriptors locals que fa aquest artista. El 2010 va guanyar el Premi de poesia Miquel Martí i Pol, amb l'obra Ulls a través, que publicarà la UAB.
El 2003 és comissària de l'exposició Marian Vayreda (1853-1903), cap a la sensibilitat del nou segle, produïda per l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot i la Institució de les Lletres Catalanes.
Ha participat en el programa d'activitats culturals d'estiu La cua del drac, de l'Ajuntament d'Olot (2004), amb la redacció i representació del conte Patufet, ¿on ets?, al cicle de Poesia al Cànter, de Girona (2004), juntament amb Marc Masdéu, i, també a Girona, dins la Trobada de poetes del 2007.
També ha fet recitals de poesia per institucions o col·lectius, com ara gAmis, associació de dones afectades de càncer de mama, i espectacles de poesia i música, com ara Les històries de la Rat, una nina de drap. Ha posat veu i versos, el 2005, a Insuficiència cardíca, recital poètic del desamor amb música i filmacions.
El 2007 forma, amb Arnau Tintó, el duet Mecànica orgànica.

 

Arnau Tintó
(Granollers, 1980)
Enginyer. Guitarrista aficionat des dels 15 anys. Ha estudiat guitarra elèctrica i flamenca, però sobretot ha estat un autodidacte. Prefereix la guitarra espanyola i hi barreja les diferents tècniques apreses per obtenir una manera de tocar entre el flamenc, el swing i la bossa nova. Fascinat per la música gitana, tant d'aquest costat com de l'altre dels Pirineus, té en un pedestal Paco de Lucía i Django Reinhardt.
Toca amb el grup ripollès de rumba i swing Mecatxis, que ha editat Les pedres canten (2005) i Corocromàtic (2007). Ha col·laborat, esporàdicament, amb els granollerins Urban Band, que interpreten música tradicional dels Pirineus i d'arreu.